La respiración es esa nave frágil que nos conduce del nacimiento a la muerte”.
F. Leboyer
En aquesta sessió, en la primera part, vam treballar la respiració respecte la veu i la energia que utilitzem i ens va permetre poder sentir els moviments del diafragma i els pulmons quan inspirem i expirem. Arran d'això, vam poder treballar la consciència i el control respiratori. Vam fer un exercici que ens deixava veure la diferència entre agafar l'aire i deixar-lo entrar. Quan agafem aire és quan portem a l'extrem la inspiració i es pot observar com s'infla el pit i que tenim molt aire a dins. En canvi, quan el deixem entrar, que és el més ideal i el que hem de fer, és quan respirem de forma més passiva i tant com la entrada i la sortida de l'aire és automàtica. Personalment, acostumo sempre a deixar entrar l'aire, però sí que es veritat que quan parlo i estic nerviosa acostumo a parlar molt ràpid i a quedar-me sense aire fàcilment i això fa que potser hagi de agafar-lo. A continuació vam posar dos exercicis en pràctica, el primer ens va servir per agafar consciència de la nostra respiració i reconèixer quines parts hi participen, que consistia en deixar entrar aire i notar l'expansió abdominal i la cavitat toràtica i el segon, que consistia en visualitzar l'eix central, imaginar-nos un cilindre i notar com aquest s'expandia de manera horitzontal i com després tornava a la seva forma inicial de manera automàtica.
En la segona part de la classe, primer vam practicar un altre recurs de projecció de la veu, "la pantalla". Aquest consistia en imaginar-nos un teclat en la part abdominal que teclejava una frase, i havíem d'intentar enviar-la en aquesta pantalla imaginària sobre el nostre cap. Després, vam fer l'exercici e posar-nos a quatre grapes que consistia en bordar com un gos, o dir el dies de setmana per poder tenir consciència de quina part del nostre cos es movia, que era l'abdomen i a la vegada observar el funcionament d'aquest "teclat" esmentat anteriorment i veure l'impuls de l'aire. Finalment, vam fer un exercici que consistia en posar el cap al terra i sentir i poder potenciar les vibracions cranials. Quan parlem i les cordes vocals vibren, hi ha altres parts del nostre cos que també ho fan. Amb aquesta pràctica a més a més ens permitia obrir els ressonadors i dirigir la veu. Més concretament, el que vam fer va ser, posar-nos amb el cap al terra, dir una frase i enviar la veu al cap i sentir les vibracions, , després haviem de posicionar-nos a quatre grapes i repetir la frase intentant mantenir la mateixa intensitat i vibracions i per acabar fer-ho igual però agenollats.
Com reflexió d'aquesta sessió puc dir que per una part m'emporto aprenentatges nous, com ser conscient de les vibracions de la nostra veu, cosa que no m'havia fixat gaire fins ara i agafar consciència de la nostra veu, ja que pel que fa l'exercici de deixar entrar l'aire o agafar-lo em va costar entendre la diferència al principi. Per altra part, puc dir que cada recurs de projecció de veu m'està semblant més útil i amb l'exercici de la pantalla vaig poder projectar molt bé la veu.
