SESSIÓ 3

"Una vegada li van preguntar a un cent-peus en quin ordre movia les potes al caminar. A partir d'aquell dia el cen-peus no va saber caminar."

Proverbi xinès

En la classe d'aquest divendres, vam seguir el mateix procediment que la classe anterior, entrar descalços a l'aula, agafar una estoreta i estirar-nos sobre el nostre pareo. 

En aquesta sessió, començarem per recordar l'estructura bàsica del nostre cos (la nostra columna coma eix central, les dues cintures que li donen suport en aquest i que contenen les extremitats que fan la funció del desplaçament dels éssers) i ens vam estirar al terra per visualitzar el nostre esquema corporal i centrar-nos en la nostra pelvis, que intersecciona amb l'eix central, i d'aquesta manera poder establir una relació harmoniosa entre aquests dos eixos i també el de l'espatlla. Estirats, vam recórrer amb les nostres mans tot el que és l'estructura pèlvica, per un cop aixecats poder visualitzar-la, un recurs anomenat "plom". Aquest ens permet ser conscients de la pelvis i les cames com a base del nostre cos. Per acabar aquesta part, vam formar parelles per donar-nos petits massatges als peus respectivament, d'amunt cap abaix,  fent una mica de pressió amb els peus de l'altra persona. Aquest exercici permitia estovar la planta dels nostres peus, per un cop drets notar més el contacte dels nostres peus i treure pressió a altres parts del nostre cos. 

A continuació, vam passar a posar en pràctica la nostra veu i com tenir un bon control d'aquesta. Per aconseguir això, havíem de visualitzar un teclat al baix ventre, sota al melic i en la zona pèlvica, i apretar una miqueta. Amb aquest exercici, vam poder veure que quan parlem, aquesta zona i la seva musculatura produeix un petit moviment. A la vegada, també vam poder comprovar, que depèn del volum que li dones a la teva veu, aquesta es mou més o menys. Finalment, vam fer l'exercici de l'erra que ens permet observar la vibració de la llengua i controlar la projecció de la nostra veu i l'aire expirat. Havíem d'imaginar-nos que agafàvem un guix amb la mà i dibuixàvem un petit recorregut (recte, intercalat, cargolat, d'amunt a baix...) que havíem de seguir amb la nostra veu i adaptar-la als nostres moviments. 

Com a conclusió, vull esmentar que cada vegada estic aprenent més sobre la meva veu, i la relació que hi té amb el nostre cos. Un funcionament tant bàsic i quotidià, que la majoria de vagades no li donem importància o directament no estem acostumats a fixar-nos en com ens comuniquem. Penso que el que de moment estem practicant m'està ajudant a agafar consciència del nostre cos i veu i m'està ajudant a posar-ho en pràctica en el meu dia a dia per aconseguir cuidar-me una miqueta més.

Ens veiem a la següent classe!

SESSIÓ 2

 "Treballar la veu és atrevir-me a ser escoltat. És el dret a SER i a ESTAR. És el dret a manifestar-me. És acceptar-me tal com soc. És disposar-me a crèixer."

Lidia Garcia (2003). Tu voz. Tu sonido. Ed. Díaz de Santos

El següent divendres, vam tenir classe presencial a l'aula polivalent de la universitat. Només entrar vam haver de treure'ns les sabates, vam agafar una estoreta i estirar el nostre pareo a sobre. 

Per començar, vam llegir la frase del dia i vam comentar-la conjuntament, i a continuació, vam comentar el que haviem fet a la classe virtual anterior. Vam estirar-nos al terra per repassar els punts de contacte del nostre cos amb el terra i agar consciència del nostre propi cos per agafar-los com a punt de referència un cop drets. Seguidament, ens vam aixecar vam procedir a fer parelles de cos per practicar la nostra actitud corporal. La Cecília ens va mostrar com trobar el nostre eix central per aconseguir una bona verticalitat, tot imaginant que dins el nostre hi teníem un cilindre elàstic que anava des del nostre cap fins a la pelvis. 

Més tard, vam passar de practicar el nostre cos, per posar-hi més èmfasis a la veu. Vam practicar la veu projectada, que consisteix en utilitzar la veu ens espais més grans per dirigir-la a un col·lectiu més nombrós i que requereix un control més precís de la veu i del nostre cos. Per exemplificar-ho vam realitzar dos exercicis. Per una banda, vam imaginar-nos una cistella de bàsquet i que havíem tirar una pilota, és a dir, la nostra veu i donar-li la entonació adequada al moviment necessari dient algunes paraules o petites frases (dies de la setmana, rikitikitavi, sega-sega, lliga-lliga, porta blat a la botiga). Finalment, per l'altre banda, havíem de cantar alguns monosíl·labs en diferents tons i notes, per practicar els nostres aguts i greus. 

En aquesta classe, vaig poder aprendre una forma d'aconseguir una bona verticalitat sense haver  de forçar cap múscul del cos, cosa que m'ha servit molt al dia a dia, ja que jo soc una persona que li agrada i acostuma a estar molt recta però d'una manera que sempre al final del dia, al estirar-se al llit, li fa mal l'esquena. Per l'altra banda, estic motivada per millorar en la meva veu projectada ja que a vegades no soc conscient en les maneres amb les que em dirigeixo quan em comunico.

Fins la següent classe!