"Treballar la veu és atrevir-me a ser escoltat. És el dret a SER i a ESTAR. És el dret a manifestar-me. És acceptar-me tal com soc. És disposar-me a crèixer."
Lidia Garcia (2003). Tu voz. Tu sonido. Ed. Díaz de Santos
El següent divendres, vam tenir classe presencial a l'aula polivalent de la universitat. Només entrar vam haver de treure'ns les sabates, vam agafar una estoreta i estirar el nostre pareo a sobre.
Per començar, vam llegir la frase del dia i vam comentar-la conjuntament, i a continuació, vam comentar el que haviem fet a la classe virtual anterior. Vam estirar-nos al terra per repassar els punts de contacte del nostre cos amb el terra i agar consciència del nostre propi cos per agafar-los com a punt de referència un cop drets. Seguidament, ens vam aixecar vam procedir a fer parelles de cos per practicar la nostra actitud corporal. La Cecília ens va mostrar com trobar el nostre eix central per aconseguir una bona verticalitat, tot imaginant que dins el nostre hi teníem un cilindre elàstic que anava des del nostre cap fins a la pelvis.
Més tard, vam passar de practicar el nostre cos, per posar-hi més èmfasis a la veu. Vam practicar la veu projectada, que consisteix en utilitzar la veu ens espais més grans per dirigir-la a un col·lectiu més nombrós i que requereix un control més precís de la veu i del nostre cos. Per exemplificar-ho vam realitzar dos exercicis. Per una banda, vam imaginar-nos una cistella de bàsquet i que havíem tirar una pilota, és a dir, la nostra veu i donar-li la entonació adequada al moviment necessari dient algunes paraules o petites frases (dies de la setmana, rikitikitavi, sega-sega, lliga-lliga, porta blat a la botiga). Finalment, per l'altre banda, havíem de cantar alguns monosíl·labs en diferents tons i notes, per practicar els nostres aguts i greus.
En aquesta classe, vaig poder aprendre una forma d'aconseguir una bona verticalitat sense haver de forçar cap múscul del cos, cosa que m'ha servit molt al dia a dia, ja que jo soc una persona que li agrada i acostuma a estar molt recta però d'una manera que sempre al final del dia, al estirar-se al llit, li fa mal l'esquena. Per l'altra banda, estic motivada per millorar en la meva veu projectada ja que a vegades no soc conscient en les maneres amb les que em dirigeixo quan em comunico.
Fins la següent classe!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada