EL TAP

Aquesta setmana vinent és l'exposició final, i després de fer la petita presentació que vaig fer a classe i adonar-me del que feia malament, vaig decidir que durant una setmana practicaria EL TAP. Aquest exercici consisteix en posar-se un obstacle a la boca per emfatitzar la direcció del so i la meva veu i fer una millor articulació o vocalització. 

Al principi em sentia molt rara i la veritat és que anava una mica perduda perquè no sabia si realitzava l'exercici concretament ja que no entenia gaire el concepte de dirigir el so per sobre o per sota del tap. Per tant, vaig decidir gravar-me la veu els diferents dies per veure si notava una mica de diferència en com ho feia al principi i al final.  

Vaig anar agafant pràctica i ja a l'últim dia em sentia més confiada i vaig poder "jugar" amb la meva veu i dirigir-la a on volia. A més a més, amb les gravacions vaig poder veure el petit cavi que havia fet del primer dia a l'últim i va ser molt graciós poder-me escoltar abans i després. 

Espero que el dia de la presentació no em passi com la última i pugui aplicar el que he anat aprenent ja no solament amb aquest exercici sinó que en tota l'assignatura. Intentaré no posar-me gaire nerviosa perquè és en aquells moments que no penso en res més que dir tot el que haig de dir per acabar al més ràpid possible i parlo molt ràpid, vocalitzo menys i no li poso intenció al que comunico.

SESSIÓ 7

Ha arribat la última sessió del curs. Per la classe ens havíem de preparar una petita presentació/recomanació d'un plat, una pel·lícula o un llibre per analitzar la nostra veu i el cos.  Però abans d'això, vam fer un parell d'exercicis. 

Per una banda, vam practicar la roda dels sons on l'objectiu és mantenir al màxim les ressonàncies. Consisteix en fer el no /n/ amb a boca entreoberta i a la vegada fer un gest amb els braços cap a davant simulant una roda per acompanyar la nostra veu amb els nostres gestos. Un cop aconseguit l'objectiu haviem de fer el mateix però afegint i allargant les vocals quan tinguéssim els braços amunt i finalment fer-ho amb alguna paraula. 

Per altra banda, vam tornar a practicar la projecció de la veu i cadascú va triar un recurs de projecció de veu per posar-ho en pràctica. Jo vaig triar el d'encistellar ja que és el que em va millor per visualitzar. Em vaig adonar que al fer-ho en la última sessió no vaig tenir tantes dificultats per projectar la veu que quan ho vaig fer per primera vegada.  

Finalment, vaig surtir a fer la meva petita presentació, vaig explicar la recepta dels macarrons al vodka. Quan haig de parlar en públic acostumo a posar-me nerviosa, i quan això passa, parlo més ràpid del compte. Amb aquest exercici em vaig adonar que en aquestes situacions hauria de controlar més la rapidesa en la que parlo, per tant, fer-ho més lent i vocalitzar més. A més a més, quan faig algun parèntesis, és a dir, algún incís o vull afegir alguna coseta abans de continuar, baixo la veu, el volum i no la projecto. Ara que hi sóc conscient, doncs haig de treballar-ho per la exposició final i també per futures presentacions o situacions que hem pugui trobar. 

Com a resum general d'aquesta assignatura, vull dir que m'ha agradat i ajudat molt. Crec que conèixer el nostre cos i la nostra veu és molt important i que s'haurien de fer classes com aquestes des de que som petits, ja que és una cosa molt pràctica i li agafaríem el  "truquillo" molt ràpid. M'agradaria poder continuar aprenent i practicant més i poder arribar a coneixem a mi mateixa. 

SESSIÓ 6

 No vaig poder assistir a la classe. 

SESSIÓ 5

No vaig poder assistir a la classe. 

SESSIÓ 4

 La respiración es esa nave frágil que nos conduce del nacimiento a la muerte”.

                                                                                                  F. Leboyer

En aquesta sessió, en la primera part, vam treballar la respiració respecte la veu i la energia que utilitzem i ens va permetre poder sentir els moviments del diafragma i els pulmons quan inspirem i expirem. Arran d'això, vam poder treballar la consciència i el control respiratori. Vam fer un exercici que ens deixava veure la diferència entre agafar l'aire i deixar-lo entrar. Quan agafem aire és quan portem a l'extrem la inspiració i es pot observar com s'infla el pit i que tenim molt aire a dins. En canvi, quan el deixem entrar, que és el més ideal i el que hem de fer, és quan respirem de forma més passiva i tant com la entrada i la sortida de l'aire és automàtica. Personalment, acostumo sempre a deixar entrar l'aire, però sí que es veritat que quan parlo i estic nerviosa acostumo a parlar molt ràpid i a quedar-me sense aire fàcilment i això fa que potser hagi de agafar-lo.  A continuació vam posar dos exercicis en pràctica, el primer ens va servir per agafar consciència de la nostra respiració i reconèixer quines parts hi participen, que consistia en deixar entrar aire i notar l'expansió abdominal i la cavitat toràtica i el segon, que consistia en visualitzar l'eix central, imaginar-nos un cilindre i notar com aquest s'expandia de manera horitzontal i com després tornava a la seva forma inicial de manera automàtica. 

En la segona part de la classe, primer vam practicar un altre recurs de projecció de la veu, "la pantalla". Aquest consistia en imaginar-nos un teclat en la part abdominal que teclejava una frase, i havíem d'intentar enviar-la en aquesta pantalla imaginària sobre el nostre cap. Després, vam fer l'exercici e posar-nos a quatre grapes que consistia en bordar com un gos, o dir el dies de setmana per poder tenir consciència de quina part del nostre cos es movia, que era l'abdomen i a la vegada observar el funcionament d'aquest "teclat" esmentat anteriorment i veure l'impuls de l'aire. Finalment, vam fer un exercici que consistia en posar el cap al terra i sentir i poder potenciar les vibracions cranials. Quan parlem i les cordes vocals vibren, hi ha altres parts del nostre cos que també ho fan. Amb aquesta pràctica a més a més ens permitia obrir els ressonadors i dirigir la veu. Més concretament, el que vam fer va ser, posar-nos  amb el cap al terra, dir una frase i enviar la veu al cap i sentir les vibracions, , després haviem de posicionar-nos a quatre grapes i repetir la frase intentant mantenir la mateixa intensitat i vibracions i per acabar fer-ho igual però agenollats. 

Com reflexió d'aquesta sessió puc dir que per una part m'emporto aprenentatges nous, com ser conscient de les vibracions de la nostra veu, cosa que no m'havia fixat gaire fins ara i agafar consciència de la nostra veu, ja que pel que fa l'exercici de deixar entrar l'aire o agafar-lo em va costar entendre la diferència al principi. Per altra part, puc dir que cada recurs de projecció de veu m'està semblant més útil i amb l'exercici de la pantalla vaig poder projectar molt bé la veu. 

SESSIÓ 3

"Una vegada li van preguntar a un cent-peus en quin ordre movia les potes al caminar. A partir d'aquell dia el cen-peus no va saber caminar."

Proverbi xinès

En la classe d'aquest divendres, vam seguir el mateix procediment que la classe anterior, entrar descalços a l'aula, agafar una estoreta i estirar-nos sobre el nostre pareo. 

En aquesta sessió, començarem per recordar l'estructura bàsica del nostre cos (la nostra columna coma eix central, les dues cintures que li donen suport en aquest i que contenen les extremitats que fan la funció del desplaçament dels éssers) i ens vam estirar al terra per visualitzar el nostre esquema corporal i centrar-nos en la nostra pelvis, que intersecciona amb l'eix central, i d'aquesta manera poder establir una relació harmoniosa entre aquests dos eixos i també el de l'espatlla. Estirats, vam recórrer amb les nostres mans tot el que és l'estructura pèlvica, per un cop aixecats poder visualitzar-la, un recurs anomenat "plom". Aquest ens permet ser conscients de la pelvis i les cames com a base del nostre cos. Per acabar aquesta part, vam formar parelles per donar-nos petits massatges als peus respectivament, d'amunt cap abaix,  fent una mica de pressió amb els peus de l'altra persona. Aquest exercici permitia estovar la planta dels nostres peus, per un cop drets notar més el contacte dels nostres peus i treure pressió a altres parts del nostre cos. 

A continuació, vam passar a posar en pràctica la nostra veu i com tenir un bon control d'aquesta. Per aconseguir això, havíem de visualitzar un teclat al baix ventre, sota al melic i en la zona pèlvica, i apretar una miqueta. Amb aquest exercici, vam poder veure que quan parlem, aquesta zona i la seva musculatura produeix un petit moviment. A la vegada, també vam poder comprovar, que depèn del volum que li dones a la teva veu, aquesta es mou més o menys. Finalment, vam fer l'exercici de l'erra que ens permet observar la vibració de la llengua i controlar la projecció de la nostra veu i l'aire expirat. Havíem d'imaginar-nos que agafàvem un guix amb la mà i dibuixàvem un petit recorregut (recte, intercalat, cargolat, d'amunt a baix...) que havíem de seguir amb la nostra veu i adaptar-la als nostres moviments. 

Com a conclusió, vull esmentar que cada vegada estic aprenent més sobre la meva veu, i la relació que hi té amb el nostre cos. Un funcionament tant bàsic i quotidià, que la majoria de vagades no li donem importància o directament no estem acostumats a fixar-nos en com ens comuniquem. Penso que el que de moment estem practicant m'està ajudant a agafar consciència del nostre cos i veu i m'està ajudant a posar-ho en pràctica en el meu dia a dia per aconseguir cuidar-me una miqueta més.

Ens veiem a la següent classe!

SESSIÓ 2

 "Treballar la veu és atrevir-me a ser escoltat. És el dret a SER i a ESTAR. És el dret a manifestar-me. És acceptar-me tal com soc. És disposar-me a crèixer."

Lidia Garcia (2003). Tu voz. Tu sonido. Ed. Díaz de Santos

El següent divendres, vam tenir classe presencial a l'aula polivalent de la universitat. Només entrar vam haver de treure'ns les sabates, vam agafar una estoreta i estirar el nostre pareo a sobre. 

Per començar, vam llegir la frase del dia i vam comentar-la conjuntament, i a continuació, vam comentar el que haviem fet a la classe virtual anterior. Vam estirar-nos al terra per repassar els punts de contacte del nostre cos amb el terra i agar consciència del nostre propi cos per agafar-los com a punt de referència un cop drets. Seguidament, ens vam aixecar vam procedir a fer parelles de cos per practicar la nostra actitud corporal. La Cecília ens va mostrar com trobar el nostre eix central per aconseguir una bona verticalitat, tot imaginant que dins el nostre hi teníem un cilindre elàstic que anava des del nostre cap fins a la pelvis. 

Més tard, vam passar de practicar el nostre cos, per posar-hi més èmfasis a la veu. Vam practicar la veu projectada, que consisteix en utilitzar la veu ens espais més grans per dirigir-la a un col·lectiu més nombrós i que requereix un control més precís de la veu i del nostre cos. Per exemplificar-ho vam realitzar dos exercicis. Per una banda, vam imaginar-nos una cistella de bàsquet i que havíem tirar una pilota, és a dir, la nostra veu i donar-li la entonació adequada al moviment necessari dient algunes paraules o petites frases (dies de la setmana, rikitikitavi, sega-sega, lliga-lliga, porta blat a la botiga). Finalment, per l'altre banda, havíem de cantar alguns monosíl·labs en diferents tons i notes, per practicar els nostres aguts i greus. 

En aquesta classe, vaig poder aprendre una forma d'aconseguir una bona verticalitat sense haver  de forçar cap múscul del cos, cosa que m'ha servit molt al dia a dia, ja que jo soc una persona que li agrada i acostuma a estar molt recta però d'una manera que sempre al final del dia, al estirar-se al llit, li fa mal l'esquena. Per l'altra banda, estic motivada per millorar en la meva veu projectada ja que a vegades no soc conscient en les maneres amb les que em dirigeixo quan em comunico.

Fins la següent classe!